Vida
Segurament inicià els estudis musicals a Àvila. Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar (1550-58), Bernardino de Ribera (1559-63) i Juan Navarro (1564-66). A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón. Paral·lelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el col·legi de San Gil. Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements musicals. Allí ingressà en el Collegium Germanicum, també dels jesuïtes. Durant aquest període degué estudiar amb G.P. da Palestrina, ja que del 1566 al 1571 aquest era mestre de capella al Seminario Romano, molt proper a l’edifici del Collegium, i a més la seva influència es fa patent en les obres de joventut de Victoria.
L’any 1569 esdevingué cantor i organista de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, a Roma. També és possible que del 1568 al 1571 fos mestre de capella de la capella privada de l’arquebisbe Truchsess von Waldburg. El 1571 començà a fer classes de música al Collegium Germanicum i poc després, aquell mateix any, hi fou nomenat mestre de capella. El 1572 publicà a Venècia el primer volum de les seves composicions (Motecta), un recull de motets a quatre, cinc, sis i vuit veus que dedicà a Otto Truchsess von Waldburg, cardenal arquebisbe d’Augsburg i un dels benefactors del Collegium Germanicum. Ordenat de diaca el 1575, l’any següent abandonà la plaça de mestre de capella i ingressà en la Congregazione dei Preti dell’Oratorio, comunitat liderada per sant Felip Neri. Victoria degué participar activament en les activitats musicals de la congregació i mantingué relacions d’amistat amb els seus membres més destacats. Poc després publicà un nou llibre de misses, salms i magníficats, Liber primus: qui missas, psalmos, Magnificat...aliaque complectitur (Venècia, 1576), a quatre, cinc, sis i vuit veus. Gaudí de diversos beneficis papals a la Península Ibèrica (Lleó, Zamora), que li reportaven unes rendes importants, tot i que mai no residí en aquestes localitats. Els anys següents aparegueren sis volums, luxosament editats, de la seva música: un volum d’himnes polifònics per a tot l’any dedicat al papa Gregori XIII (Hymni totius anni secundum sanctae romanae ecclesiae consuetudinem) i un altre de magníficats (Cantica beatae virginis vulgo Magnificat, una cum 4 antiphonis beatae virginis per annum), ambdós publicats a Roma el 1581; un segon volum amb misses a quatre, cinc i sis veus, dedicat a Felip II d’Espanya (Missarum libri duo), i un altre de motets a quatre, cinc, sis, vuit i dotze veus (Motecta), tots dos publicats a Roma el 1583, i finalment l'Officium Hebdomadae Sanctae a tres-vuit veus (Roma, 1585) i un tercer volum de motets a quatre, cinc, sis i vuit veus (Motecta festorum totius anni cum communi sanctorum).
El 1586 o el 1587 retornà a Castella per prendre possessió del càrrec de capellà de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, germana de Felip II i vídua de Maximilià d’Àustria. Victoria estigué al servei de la reina vídua i de la seva filla, la princesa Margarida, que vivien retirades al monestir de l’orde de Santa Clara de Las Descalzas Reales de Madrid, on exercí com a organista i mestre de capella. Restà a Las Descalzas fins a la seva mort, tot i que al llarg dels anys li foren oferts diversos magisteris de capella, com ara el de Saragossa i el de Sevilla. La seva fama feia que les classes aristocràtiques de Madrid es desplacessin fins al convent per a sentir la música del compositor. L’any 1589 es publicaren a Milà i Dillingen, respectivament, dos nous volums amb la seva música, reedicions dels motets ja publicats el 1583. El 1592 retornà temporalment a Roma, on probablement supervisà l’edició d’una nova col·lecció de misses que aparegué aquell any (Missae una cum Antiphonis, Asperges, et Vidi aquam totius anni: liber secundus). És possible que el 1594 viatgés a Roma una altra vegada. L’any 1600 se’n publicà a Madrid un volum amb misses policorals, magníficats, motets, salms i altres composicions a tres, quatre, vuit, nou i dotze veus, amb acompanyament ocasional d’orgue (Missae, Magnificat, motecta, psalmi et alia quam plurima). El mateix any sortí a Venècia una nova edició dels himnes apareguts el 1581. Quan l’emperadriu morí (1603), Victoria renuncià la seva plaça com a mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales, però hi romangué com a organista. Aquest mateix any 1603 aparegué, de nou a Venècia, una altra edició dels seus motets. D’una nova edició del 1604 no n’ha perviscut cap còpia. Finalment, el 1605 publicà a Madrid un darrer llibre, l'Officium defunctorum: in obitu et obsequiis sacrae imperatricis, compost per a les cerimònies funerals de la seva patrona, l’emperadriu Maria.
Composicions
En total, la produció musical de Victoria inclou una vintena de misses, quaranta-cinc motets, trenta-set himnes i un bon nombre d’altres composicions específiques per a determinades funcions litúrgiques: divuit magníficats, nou lamentacions, vint-i-cinc responsoris -divuit dels quals per a l’ofici de tenebres de dijous, divendres i dissabte sants-, tretze antífones, vuit arranjaments de salms, tres seqüències i dues passions. El rigor intern que impregna tota la seva obra no impedeix una gran expressivitat emocional. Així, en totes les composicions és patent la intensitat dramàtica i el fervor religiós característics de l’escola hispànica de polifonistes del segle XVI. Fou l’autor hispànic de més fama i reconeixement del seu temps. Gràcies al suport que obtingué de poderosos patrocinadors, arribà a veure impresa tota la seva obra en vida, gairebé sempre en edicions molt luxoses.
Una part important de les obres publicades per Victoria són en realitat noves versions o simplement reedicions de títols apareguts anteriorment. Algunes peces, com l'Officium defunctorum... i certs motets -per exemple O vos omnes, qui transitis per viam o Vere languores nostros -, arribaren a ser molt populars i continuaren interpretant-se encara molt temps després de desaparegut el compositor. Tot i la popularitat de l'Officium defunctorum... i dels motets, les vint misses de Victoria són, en el seu conjunt, una obra d’una dimensió, bellesa i profunditat inigualables. En moltes utilitzà el procediment de la paròdia, en alguns casos a partir de motets propis. Hi ha set misses basades en els seus motets Ascendens Christus in altum, Dum complerentur dies Pentecostes, O magnum mysterium, O quam gloriosum est regnum, Quam pulchri sunt gressus tui, Trahe me post te i Vidi speciosam ; tres, en les seves antífones marianes Salve regina i Alma Redemptoris mater, i, finalment, la missa Laetatus sum composta a partir d’un salm polifònic seu. En altres ocasions utilitzà materials de compositors com C. de Morales, F. Guerrero o G.P. da Palestrina. Excepcionalment se serví de temes no religiosos com a material per a les seves misses (la missa Pro victoria inspirada en La guerre, de C. Janequin). També són freqüents les misses basades en cantus firmus extrets del repertori del cant pla; és el cas de les misses de paràfrasi Ave maris stella i De Beata Mariae virgine i de la missa de difunts.
Els motets es caracteritzen per la gran cura amb què és tractat el text, fet que permet explotar el domini de Victoria pel que fa als recursos contrapuntístics al servei de l’expressió. L'Officium Hebdomadae Sanctae és una altra obra de gran abast. Inclou nou lamentacions, divuit responsoris, dues passions i altres peces per a la celebració de la litúrgia de Setmana Santa.
Una part especialment interessant de la seva producció són les composicions policorals. El recurs a l’alternança antifonal entre dos cors fou utilitzat per Victoria en algunes misses, en diversos magníficats i en certes antífones marianes i seqüències. L’estil d’aquestes obres és el propi de la polifonia imitativa de l’època alternat amb passatges homofònics. Algunes de les antífones policorals aparegueren amb una part d’acompanyament d’orgue que duplica el primer cor i que pot ser, sobretot, indicativa dpràctica interpretativa d’aquell temps. Fou un autor força prolífic i la seva música pot ser comparada amb la dels grans mestres de la polifonia europea del segle XVI com són G.P. da Palestrina o Roland de Lassus. Tots tres representen la culminació de l’escriptura polifònica del Renaixement. La música de Victoria, contràriament a la dels altres dos autors, és exclusivament religiosa i en llatí i es caracteritza per la seva expressivitat, que sovint ha estat equiparada amb l’austeritat i l’emoció del misticisme castellà del segle XVI.
Obra
Misses
Alma Redemptoris mater, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1600); Ascendens Christus, 5 v. (publ. 1592); Ave maris stella, 4 v. (publ. 1576); Ave regina coelorum, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1600); De Beata Mariae virgine, 5 v. (publ. 1576); Dominicalis, 4 v. (apòcrifa); Dum complerentur, 6 v. (publ. 1576); Gaudeamus, 6 v. (publ. 1576); Laetatus sum, 12 v. a triple cor, org. (publ. 1600); O magnum mysterium, 4 v. (publ. 1592); O quam gloriosum, 4 v. (publ. 1583); Pange lingua, 4 v. (apòcrifa, també atribuïda a J. Pérez Roldán); Pro defunctis, 4 v.; Pro defunctis, 6 v. (publ. 1605); Pro victoria, 9 v. a doble cor, org. (publ. 1600); Quam pulchri sunt, 4 v. (publ. 1583); Quarti toni, 4 v. (publ. 1592); Salve regina, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1592); Simile est regnum coelorum, 4 v. (publ. 1576); Surge propera, 5 v. (publ. 1583); Trahe me post te, 5 v. (publ. 1592); Vidi speciosam, 6 v. (publ. 1592)
Motets
Ardens est cor meum, 6 v. (publ. 1576); Ascendens Christus in altum, 5 v. (publ. 1572); Ave Maria, 4 v.; Ave Maria gratia plena, 8 v. a doble cor, org (publ. 1572); Beata es virgo, 4 v. (publ. 1956); Beati immaculati, 4 v. (publ. 1956); Benedicam Dominum, 4 v.; Benedicta sit Sancta Trinitas, 6 v. (publ. 1572); Congratulamini mihi, 6 v. (publ. 1572); Cum beatus Ignatius, 5 v. (publ. 1572); Descendit angelus Domini, 5 v. (publ. 1572); Doctor bonus amicus Dei Andreas, 4 v. (publ. 1572); Domine non sum dignus, 4 v. (publ. 1583); Dum complerentur dies Pentecostes, 5 v. (publ. 1572); Duo seraphin clamabant, 4 v. (publ. 1583); Ecce Dominus veniet, 5 v. (publ. 1572; Ecce sacerdos magnus, 4 v. (publ. 1585); Ego sum panis vivus, 4 v. (publ. 1954); Estote fortes in bello, 4 v. (publ. 1585); Gaude, Maria virgo, 5 v. (publ. 1572); Gaudent in coelis animae Sanctorum, 4 v. (publ. 1585); Hic vir despiciens mundum, 4 v. (publ. 1585); Iste sanctus pro lege, 4 v. (publ. 1585); Magi viderunt stellam, 4 v. (publ. 1572); Ne timeas, Maria, 4 v. (publ. 1572); Nigra sum sed formosa, 6 v. (publ. 1576); O decus apostolicum, 4 v. (publ. 1572); O doctor optime, 4 v. (publ. 1949); O Domine Jesu Christe, 6 v. (publ. 1576); O Ildephonse, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1600); O lux et decus Hispaniae, 5 v. (publ. 1583); O magnum mysterium, 4 v. (publ. 1572); O quam gloriosum est regnum, 4 v. (publ. 1572); O quam metuendus est, 4 v. (publ. 1585); O regem coeli, 4 v. (publ. 1572); O sacrum convivium, 6 v. (publ. 1572); O vos omnes, qui transitis per viam, 4 v. (publ. 1572); Quam pulchri sunt gressus tui, 4 v. (publ. 1572); Quem vidistis, pastores, 6 v. (publ. 1572); Resplenduit facies ejus, 5 v. (publ. 1585); Sancta Maria, succurre miseris, 4 v. (publ. 1572); Senex puerum portabat, 4 v. (publ. 1572); Surge Debora et loquere canticum (perdut); Surrexit Pastor Bonus, 6 v. (publ. 1572); Tu es Petrus, 6 v. (publ. 1572); Vadam, et circumibo civitatem, 6 v. (publ. 1572); Veni, sponsa Christi, 4 v. (publ. 1585); Vere languores nostros, 4 v. (publ. 1572); Versa est in luctum (part de la missa Pro defunctis, publ. 1605); Vidi speciosam, 6 v. (publ. 1572)
Salms
Dixit Dominus, 8 v. a doble cor (publ. 1581); Ecce nunc benedicite, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1600); Laetatus sum, 12 v. a triple cor, org. (publ. 1583); Laudate Dominum omnes gentes, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1581); Laudate pueri Dominum, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1581); Miserere mei Deus, 8 v. adoble cor (publ. 1585); Nisi Dominus, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1576); Super flumina Babylonis, 8 v. a doble cor (publ. 1576)
Antífones
Alma Redemptoris mater, 5 v. (publ. 1572); Alma Redemptoris mater, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1581); Asperges me, Domine, 4 v. (publ. 1592); Ave regina coelorum, 5 v. (publ. 1572); Ave regina coelorum, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1581); Pueri hebraeorum, 4 v. (publ. 1572); Regina coeli, 5 v. (publ. 1572); Regina coeli, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1576); Salve regina, 6 v. (publ. 1572); Salve regina, 5v. (publ. 1576); Salve regina, 5 v. (publ. 1583); Salve regina, 8 v. a doble cor, org. (publ. 1576); Vidi aquam, 4 v. (publ. 1592)
Himnes
Prop de 40 himnes, entre els quals: Aurea luce, 4 v. (publ. 1581); Ave, maris stella, 4 v. (publ. 1581); Conditor alme siderum, 4 v. (publ. 1581); Exultet coelum laudibus, 4 v. (publ. 1581); Hostis Herodes impie, 4 v. (publ. 1581); Iste confessor, 4 v. (publ. 1581); Jesu nostra redemptio, 4 v., publ. 1581; Tantum ergo, 5 v., publ. 1583; Te Deum, 4 v. (publ. 1600); Tristes erant apostoli, 4 v. (publ. 1581); Urbs beata, 4 v. (publ. 1581); Veni Creator Spiritus, 4 v. (publ. 1581)
Altres obres vocals religioses
2 passions (Passio secundum Joannem, 4 v., publ. 1585; Passio secundum Matthaeum, 4 v., publ. 1585); 3 seqüències a 8 v. a doble cor i org. (Lauda Sion, publ. 1585; Veni, Sancte Spiritus, publ. 1600; Victimae paschali, publ. 1600); 20 responsoris a 4 v. publ. 1585 (entre els quals: Amicus meus ; Benedictus Deus Dominus Israel ; Eram quasi agnus ; Judas mercator ; Recessit pastor noster ; Sepulto Domino ; Tenebrae factae sunt ; Unus ex discipulis); 5 responsoris més que formen part de les 2 missesPro defunctis de Victoria (Credo quod Redemptor, part de la missaPro defunctis, publ. 1583; Libera me, part de la missaPro defunctis, publ. 1583; Libera me, part de la missaPro defunctis, publ. 1605; Peccantem me quotidie, part de la missaPro defunctis, publ. 1583; Taedet animam, part de la missa Pro defunctis, publ. 1605); 9 lamentacions (Cogitavit Dominus, 4 v., publ. 1585; Ego vir videns, 5 v., publ. 1585; Et egressus est, 4 v., publ. 1585; Incipit lamentatio Jeremiae, 4 v., publ. 1585; Incipit oratio Jeremiae, 6 v., publ. 1585; Manum suam, 5 v., publ. 1585; Matribus suis dixerunt, 4 v., publ. 1585; Misericordiae Domini, 4 v., publ. 1585; Quomodo obscuratum, 4 v., publ. 1585); 18 magníficats
Bibliografia
- Anglès, H., ed.: Tomás Luis de Victoria: Opera omnia, nueva edición, 4 vol., dins Monumentos de la Música Española, núm. 25, 26, 30 i 31, Instituto Español de Musicología-CSIC, Roma 1965-68
- Casimiri, R.: Il Vittoria: Nuovi documenti per una biografia sincera di Tomaso Ludovico de Victoria, Roma 1934
- Cercós, J. i Cabré, J.: Victoria, Espasa Calpe, Madrid 1981
- Cramer, E.C., ed.: Tomás Luis de Victoria: Officium Hebdomadae Sanctae 4 vols., dins Musicological Studies, Institute of Medieval Music, Henryville 1982
- Cramer, E.C.: Tomás Luis de Victoria: A Guide to Research, dins Composer Resource Manuals, núm. 43, Garland, Nova York 1998
- Cramer, E.C.: Studies in the Music of Tomás Luis de Victoria, Ashgate, Aldershot 2001
- Pedrell, F., ed.: Tomás Luis de Victoria: Opera omnia, 8 vol., Breitkopf & Härtel, Leipzig 1902-13
- Pedrell, F.: Tomás Luis de Victoria, abulense: Biografía, bibliografía, significado estético de todas sus obras de arte polifónico religioso, Manuel Villar, València 1918
- Rubio, S., ed.: Tomás Luis de Victoria: Officium Hebdomadae Sanctae, Instituto de Música Religiosa, Diputación Provincial de Cuenca, Conca 1977
- Soler, J.: Victoria, Antoni Bosch, Barcelona 1983
- Stevenson, R.: La música en las catedrales españolas del Siglo de Oro, Alianza, Madrid 1993
Complement bibliogràfic
- Pedrell i Sabaté, Felip: Tomás Luis de Victoria, abulense: biografía, bibliografía, significado estético de todas sus obras..., Manuel Villar, Valencia 1918
- Victoria, Tomás Luis de; Pedrell i Sabaté, Felip; Anglès i Pàmies, Higini: Opera Omnia, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1965-1968
- Victoria, Tomás Luis de; Pedrell i Sabaté, Felip: Thomae Ludovici Victoria Abulensis: Opera Omnia..., Breitkopf et Härtel, Lipsiae 1902-1913
- Cercós i Fransí, Josep; Cabré, Josep: Tomás Luis de Victoria, Espasa-Calpe, Madrid 1981
- Soler i Sardà, Josep: Victoria, Antoni Bosch, Barcelona 1983
- Radigales i Babí, Jaume: Música per a la mort: els rèquiems de Victoria, Mozart, Verdi, Brahms i Britten, Editorial Cruïlla, Barcelona 2000