Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F. Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P. Tintorer i C. Vidiella. El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra. Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX. Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor. A més, participà en la fundació de la secció femenina de l’Orfeó.