i Maria del Mar Bonet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

Maria del Mar Bonet

Música

Sumari de l’article

música mús
Cantautora mallorquina.
Palma, Mallorca, 1947

Vida

S’incorporà a Els Setze Jutges el 1967, poc temps després d’haver-se traslladat a Barcelona, i esdevingué un dels valors més sòlids de la Nova Cançó. El seu estil, d’una marcada personalitat, es basa, d’una banda, en una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, que amb el temps ha anat guanyant en matisos, i, de l’altra, en un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca. Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent? (1968), amb lletra de Lluís Serrahima, en general ha defugit la temàtica més directament política de molts dels seus companys de moviment per a centrar-se en continguts poètics, que van des d’un intens intimisme fins a una exaltació de vegades sensual. Els textos de les seves cançons tenen un triple origen: el folklore mediterrani (especialment balear, que marcà la seva obra més primerenca i el conreu del qual no ha abandonat mai), les lletres pròpies i l’obra de poetes dels Països Catalans, entre els quals destaquen Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Vicent Andrés Estellés, Joan Alcover i Joan Vinyoli. L’acompanyament instrumental pren un relleu notable en gairebé tota la seva producció, que s’ha beneficiat d’intèrprets de gran vàlua, sobretot guitarristes (Toti Soler, Lautaro Rosas o Feliu Gasull). Des dels anys noranta, l’interès per la música de les cultures mediterrànies l’ha portat a adoptar instruments, repertoris i modulacions de tradicions musicals relativament distants, com ara la grega i la magribina. Ha col·laborat de manera esporàdica, però no infreqüent, amb altres cantautors, com Lluís Llach, Raimon, Marina Rossell o Joan Manuel Serrat, i de manera especial amb Pi de la Serra, Rafael Subirachs i el grup Al Tall, tant pel que fa a enregistraments com a actuacions. D’altra banda, cal destacar la fructífera col·laboració que ha mantingut amb el ballarí i coreògraf valencià Nacho Duato. La seva nombrosa discografia comprèn, entre altres títols, Maria del Mar Bonet (1974), Alenar (1977), Saba de terrer (1979), Jardí tancat (1981), Breviari d’amor (1982), Anells d’aigua (1985), Gavines i dragons (1989), Ben a prop (1989), Bon viatge faci la cadernera (1990), El·las (1993), Salmaïa (1995), El cor del temps (1997) i Cavall de foc (1999). Ha rebut diversos guardons: Premi Internacional de la Cançó de l’Acadèmia Charles Cros de París (1984), Premi Nacional de Música (1992), etc. El 1988 publicà Quadern de viatge, un llibre de poemes i pintures.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Bonet, Magda: Maria del Mar Bonet, Luca; SGAE, Alcorcón; Madrid 1995
  2. Manresa i Martorell, Joan: Maria del Mar Bonet, una dona marinera, La Magrana, Barcelona 1994
Col·laboració: 
GVA
Llegir més...