Eric Patrick Clapp, conegut pel nom d’Eric Clapton, s’inicià com a guitarrista en grups de rhythm-and-blues, blues i rock, com Yardbirds (1963), John Mayall & The Bluesbreakers (1963-66) i els supergrups Cream (1966-69), Blind Faith (1969, amb Steve Windwood) i Derek and the Dominoes (1970, amb Duane Allman). L’any 1970 gravà el primer disc en solitari, en el qual ja són presents el fraseig ampli i brillant i el so càlid i amb estil que li són característics i on mostra la gran tècnica assolida amb la guitarra elèctrica. Quan li arribà la fama, s’apartà del virtuosisme i s’erigí com a gran estrella del rock amb discos on dominen les balades. El 1977 tornà als orígens del blues amb Slowhand, disc en el qual es poden trobar grans cançons, com ara Cocaine, de J.J. Cale, Lay down Sally i Wonderful tonight. Els anys vuitanta patí greus problemes personals i s’estancà musicalment, i no fou fins el 1992 que tornà als primers llocs de les llistes de vendes amb un disc acústic de grans èxits, Unplugged, on tocà els esplèndids temes Tears in heaven i Layla. El 1998 tornà a fer un disc de temes inèdits, Pilgrim. Ha tocat, entre altres músics, amb John Lennon, Pete Townshend i George Harrison, i ha guanyat diversos premis Grammy.