De formació autodidàctica, James Hendrix començà la seva carrera al principi dels anys seixanta acompanyant grans artistes del rhythm-and-blues i el soul com Wilson Pickett, Isley Brothers i, sobretot, Little Richard. A la meitat de la dècada inicià les actuacions en solitari en clubs de Nova York, on el veié Chas Chandler, baixista de The Animals, que l’animà a anar a Londres a enregistrar un disc. Acompanyat del bateria Mitch Mitchell i el baixista Noel Redding, amb els quals formà el grup Jimi Hendrix Experience, el 1967 gravà Are You Experienced?, un dels discos més ben considerats del rock i que contenia molts elements innovadors, amb referents de psiquedèlia, blues-rock i jazz. Temes com la versió de Hey Joe o Purple Haze, així com una espectacular actuació al Festival de Monterrey el mateix any, dispararen de cop la popularitat de Hendrix. Artista molt creatiu, apassionat, sensible i intuïtiu, utilitzava, com mai ningú no havia fet abans, tot tipus de ginys i fórmules per a manipular el so de la seva guitarra elèctrica, tant als concerts com a l’estudi de gravació, on era molt meticulós. Oferia uns concerts espectaculars, no solament pel seu virtuosisme com a esquerrà sinó també pels moments culminants en què tocava amb les dents o amb la guitarra a la nuca o acabava cremant literalment l’instrument. Només enregistrà quatre discos més: Axis: Bold as love (1968), el doble Electric Ladyland (1968), Band Of Gypsies (1970), amb un canvi en el grup, i The Cry of Love (1971), que sortí pòstumament. En només quatre anys Hendrix s’enlairà a dalt de tot, però tot s’acabà quan una sobredosi de drogues li provocà indirectament la mort. La seva imatge a Woodstock’69 interpretant de manera molt distorsionada l’himne dels EUA esdevingué una de les icones de la contracultura dels joves del final del segle XX.