Fill d’una família humil, Silvio Rodríguez donà suport a la revolució cubana i mentre feia el servei militar entrà en contacte amb la guitarra. Amb Pablo Milanés i Noel Nicola crearen el so de la Nueva Trova Cubana, a la qual més tard s’afegiren molts més músics d’estils diversos però amb la voluntat de renovar la música cubana sense perdre les arrels. Rodríguez hi destacà per la sensibilitat i el romanticisme i per les lletres, on feia propostes per a un món més just, sempre acompanyat de la seva guitarra. Entre els seus discos més coneguts hi ha Días y flores (1975), Mujeres (1978), Rabo de nube (1979) i Unicornio (1982). A més de crear estàndards del folk llatinoamericà, Rodríguez també feu algunes cançons amb influència del jazz.