OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Joan Manuel Serrat i Teresa

Música

Sumari de l’article

música mús
Cantautor català.
Barcelona, 1943

Vida

Descobert per S. Escamilla, el 1965 esdevingué membre dels Setze Jutges i enregistrà un primer EP (Una guitarra), que li donà una gran popularitat, confirmada el 1966 amb Cançó de matinada, rècord de vendes a tot l’Estat espanyol. Serrat feu entrar la cançó catalana en un procés de normalització comercial. El 1968 decidí cantar en castellà, i TVE li oferí actuar en el Festival d’Eurovisió amb el tema La la la. A l’últim moment, Serrat es negà a participar si no era en català, decisió que li valgué una llarga temporada de prohibicions mediàtiques. Seguint la seva carrera ascendent, ha enregistrat més d’una vintena d’àlbums i ha esdevingut un fenomen de masses a l’Amèrica del Sud. Moltes de les seves cançons són autèntics clàssics, tant en català (Ara que tinc vint anys, Paraules d’amor, La tieta) com en castellà (Mediterráneo, Penélope, Aquellas pequeñas cosas). També ha consagrat àlbums monogràfics a les cançons tradicionals catalanes (1968), a la poesia de Machado (1969), Miguel Hernández (1971), Salvat-Papasseit (1977) i Mario Benedetti (1985), als autors i intèrprets de la Nova Cançó (Banda sonora d’un temps d’un país, 1995) i a la cançó sud-americana, amb el pseudònim Tarrés (Cansiones, 2000). El 2002 enregistrà Versos en la boca.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Gàmez, Carles: Serrat: un camí compartit, Editorial La Màscara, València 1992
  2. Sierra i Fabra, Jordi: Serrat, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1988
  3. Escrihuela, Joan Manuel: Joan Manuel Serrat, Edicomunicación, Barcelona 1992
  4. Gàmez, Carles: Serrat: un camino compartido, Editorial La Màscara, València 1992
  5. Rivière, Margarita: Serrat y su época: biografía de una generación, El País Aguilar, Madrid 1998
Col·laboració: 
MPG

Llegir més...