Vida
Començà a destacar quan s’integrà al grup Small Faces. La seva veu arenosa, influïda pel soul de Sam Cook, i una capacitat de seducció i de fer bones cançons folk-rock i rhythm-and-blues feren que fos ben valorat pels crítics. Paral·lelament inicià una trajectòria en solitari, que li feu perdre prestigi però li donà una àmplia popularitat. El 1975 abandonà el grup i es concentrà en la seva carrera, marcada pel pop i el disco, oblidant les seves arrels de rhythm-and-blues. De la primera època destaquen Maggie May, Tonight’s the night i la versió de Cat Stevens The first cut is the deepest, i de la segona, Hot legs i Do you think I’m sexy? A l’inici dels anys noranta continuà editant discos sovint i amb èxit de vendes, però no aconseguí un reconeixement a la qualitat de la seva obra fins el 1993, quan edità en directe Unplugged and seated, amb Roonie Wood.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Sierra i Fabra, Jordi: Rock Stewart superstart, Unilibro, Barcelona 1979