Fill de pare pagà i de mare cristiana (santa Mònica), estudià a Cartago i més tard ensenyà retòrica a Milà. Allí, els sermons de sant Ambròs precipitaren la seva conversió l’any 386. D’aquesta època data el principal escrit que dedicà a la música: un tractat en forma de diàleg mestre-alumne, De Musica, que no acabà. El tractat havia de constar de dues parts, una dedicada a la mètrica i l’altra a la melodia, però només redactà la primera. En aquest escrit, com també en la famosa pàgina de les Confessions dedicada al cant (X, 33), aflora un dels grans problemes musicals de l’Església: com controlar "el poder secret i quasi increïble [de la música] de moure els nostres cors en un sentit o un altre" (Calví).