Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’instal·là a la seva ciutat com a orguener. Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics (abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives). A París (1839) construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker. N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments. Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica. El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert Pechard. Retornà al seu país (1870), on morí pobrament.