Estudià dret i medicina a Leipzig, però es decantà cap a la física i dedicà la seva vida a l’estudi del so. Se’l considera un dels pares de l’acústica. Destacà pels seus treballs sobre la transmissió del so i la seva velocitat a través dels cossos sòlids. Recorregué Europa fent conferències sobre acústica, a més de demostracions públiques dels seus descobriments. Inventà dos instruments, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de vidre. Els seus instruments i experiments despertaren admiració arreu del continent europeu i cridaren l’atenció de l’Acadèmia de Ciències de París. Escriví un Tractat d’acústica (1809), en el qual descriu com s’han de construir les sales d’espectacles des del punt de vista de la sonoritat.