Vida
Possiblement s’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de Cambrai. Cap a mitjan dècada del 1470 està documentada la seva estada a la capella musical de Galeazzo Maria Sforza, a Milà, juntament amb Josquin Des Prés, Alexander Agricola i altres compositors de renom. El 1477 abandonà la ciutat italiana i entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor. Acompanyà Carles VIII de França en la invasió d’Itàlia del 1495. Més tard ocupà diversos càrrecs a les ciutats de Cambrai (1498) i Douai (1500), encara que sembla que continuà mantenint contactes més o menys intermitents amb la cort francesa. Cap al final de la seva vida fou nomenat canonge de la col·legiata de Saint Quentin (Picardia) i allí residí fins a la data de la seva mort. Fou un dels principals compositors de chanson francesa i motets del trànsit del segle XV al XVI, molt apreciat pels seus contemporanis.
Tot i que la producció conservada no és gaire extensa, fàcilment se’n percep la finor de l’estil. El més interessant de la seva obra són les chansons profanes. Se’n conserven prop de cinquanta, la major part a tres veus i algunes a quatre veus. Les primeres estan escritres en un estil molt proper al dels compositors borgonyons de la generació anterior, mentre que les composicions a quatre veus mantenen punts de contacte amb la frottola italiana. En general tota la seva obra es debat entre les fortament arrelades maneres de fer pròpies dels compositors del nord i les més lliures entroncades amb les formes populars italianes del final del segle XV tipus lauda i frottola. Molta de la seva música fou editada per Petrucci, fins i tot un cop mort el compositor. El seu estil és molt particular, ple de solucions arriscades i sempre diferent. Es trobà molt més còmode en les petites composicions profanes i en els motets, on podia desplegar amb total llibertat els seus dots melòdics. En les chansons utilitzà tant els patrons de les formes fixes, especialment el rondeau, com els del tipus chanson-motet, a partir d’un cantus firmus. Alguns dels motets estan basats també en un cantus firmus, encara que el més característic del seu estil eren els motets lliures organitzats a l’entorn d’una gran atenció al text.
Obra
Música vocal religiosa
3 misses (Missa ’Alles regrets', Missa ’Dubiplen', perduda; Missa ’L’homme armé'), 5 seccions de misses, 3 motetti missales (Ave Domine Jesu Christe, 4-5 v.; Hodie nobis de virgine, 5 v.; Missa Galeazescha, 5 v.), 17 motets (entre els quals: Ad honorem tuum Christe, 4 v.; Asperges me Domine, 4 v.; Ave Maria gratia plena, 4 v.; Gaude prole regia/Sancta Catherina, 5 v.; Virgo celestis, 5 v.), 5 motet-chanson a 3 v. (Le corps/Corpusque meum ; Male bouche/Circumderunt me ; Plaine d’ennuy/Anima mea ; Royne du ciel/ Regina celi ; Tany ay d’ennuy/O vos omnes), 6 magníficats
Música vocal profana
47 chansons (entre les quals: Alons fere nos barbes, 4 v.; Au travail suis, 3 v.; Chanter ne puis, 3 v.; Dictes moy toutes, 3 v.; Faisons boutons, 3 v.; Gentil patron, 4 v.; La saison en est, 3 v.; Pleut or adieu, 3 v.; Pensant au bien, 3 v.; Pour estre ou nombre, 3 v.; Royne du ciel, 4 v.; Sourdes regrets, 3 v.; Une plaisante fillette, 4 v.; Va-t-en regret, 3 v.; Venes regrets, 3 v.), 2 frottole a 4 v. (Che fa la ramacina ; Scaramella fa la galla)
Bibliografia
- Finscher, L. (ed.): Loyset Compère: Opera omnia, "Corpus Mensurabilis Musicae", 15, American Institute of Musicology, 1958-72