OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Nikolaj Jakovlevic M’askovskij

Nikolai Iàkovlevitx Miaskovski
Música

Sumari de l’article

Nikolai Iàkovlevitx Miaskovski
música mús
Compositor soviètic.
Novo-Georgievsk, prop de Varsòvia, 1881 — Moscou, 1950

Vida

Estudià música a Moscou amb R. Glier, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I. Kryžanovskij (teoria), A. L’adov (composició) i N. Rimskij-Korsakov (instrumentació). En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori. Fou un dels organitzadors del Col·lectiu de Compositors (1919-23). Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista "Sovetskaja muzyka" i també exercí la crítica musical en diverses publicacions. Fou un gran amic de S. Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en compte. La seva música, lligada a la tradició russa, romangué dins d’un cert conservadorisme, però no negligí del tot les tendències més interessants i progressistes de la música soviètica. Les seves nombroses simfonies mostren un esperit creatiu, capaç tant d’abrandades pinzellades revolucionàries -és el cas de la sisena (1922-23) o la setzena (1935-36)- com de manifestacions de caràcter densament pessimista, sempre amb tensions dramàtiques de gran efectivitat. Les simfonies de l’últim període, amb les seves inevitables dosis de pessimisme, estan més lligades a la influència folklòrica, com també ho estan alguns dels tretze quartets que compongué, tots ells d’una claredat formal i unes estructures sancionades per la tradició. Força notables són les nou sonates per a piano, en les quals les virtuts de la tradició es veuen enriquides per unes línies melòdiques més denses quant al tractament musical; al seu costat, els 7 preludis i les 25 fugues (1907-08) formen la part més sòlida de la seva producció pianística. Tot i trobar-se prop del poder, sofrí les condemnes del 1948, de les quals fou rehabilitat vuit anys després de mort.

Obra

Orquestra

27 simfonies (entre les quals: núm. 1, do m, op. 3, 1908; núm. 12, sol m, op. 35, 1931-32; núm. 22, si m, op. 54, 1941; núm. 26, do M, op. 79, 1948; núm. 27, do m, op. 85, 1949-50); Molcanije, poema simf., op. 9 ('Silenci', 1909); Alastor, poema simf., op. 14 (1912-13); Concert per a violí i orquestra, re m, op. 44 (1938); Concert per a violoncel i orquestra, do m, op. 66 (1944-45); Rapsòdia eslava, op. 71 (1946)

Cambra

13 quartets de c. (entre els quals: núm. 1, la m, op. 33/1, 1929-30; núm. 10, fa M, op. 67/1, 1907-45; núm. 12, sol M, op. 77, 1947; núm. 13, la m, op. 86, 1949); Sonata, vl., pno., fa M, op. 70 (1946-47); Sonata, vlc./vla., pno., la m, op. 81 (1948-49)

Piano

7 preludis (1899-1901); 9 sonates (entre les quals: núm. 1, re m, op. 6, 1907-9; núm. 3, do m, op. 19, 1920, rev. 1939; núm. 7, do M, op. 82, 1949; núm. 9, fa M, op. 84, 1949); 25 fugues (1907-08); Peces per a nens, 3 sèries, op. 43 (1907-38); Vospominanija, op. 29 ('Reminiscències', 1927)

Cor

Kirov s nami, cantata, 2 v. solistes, cor, orq., op. 61 ('Kírov és amb nosaltres', 1942); Kreml’ noc’ju, cantata, 1 v., cor, orq., op. 75 ('El Kremlin de nit', 1947)

Cançó

Prop de 20 cançons, entre les quals: Razmyšlenija, op. 1 ('Meditacions', 1907); Madrigal, op. 7 (1908-09, rev. 1925); Na sklone dn’a, op. 21 ('Al capvespre', 1922); 3 nabroska, op. 45 ('3 esbossos', 1938)

Col·laboració: 
JCr

Llegir més...