El seu mestre, Andrea del Verrocchio, fou també músic. Exercí com a professor de música, manifestà un interès especial pels temes relacionats amb l’acústica i inventà un nombre considerable d’instruments, a més de millorar-ne altres d’existents. També manifestà idees pròpies pel que fa a la filosofia de la música, posant-la al capdamunt de les arts, per sota de la pintura. Tocava la lira da braccio, i els biògrafs el citen com un gran improvisador que arribà a actuar davant Ludovico Sforza per ordre de Lorenzo de Mèdici. Mantingué contacte estret amb Franchino Gaffurius. El seu interès per la música es manifestà en els seus llibres de notes, anotacions marginals i molts dibuixos.