De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa (1655) i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica. Membre de l’Acadèmia Francesa (1670), formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV. Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de J.B. Lully. La seva col·laboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste (1674), Atys (1676) o Roland (1685), la majoria d’argument mitològic tamisat, però, per l’esperit galant. El to de vegades lleuger que emprà li valgué atacs del clergat i dels membres més puritans de la cort.