Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin. Més tard (1899) triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim. L’any següent cantà al Covent Garden. A Viena desenvolupà una prolongada carrera d’èxits. Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb Jean De Reszke el 1907. Posteriorment tornà al Covent Garden, on interpretà els papers d’Otel·lo i Radamés, i es presentà al Metropolitan Opera House també com a Otel·lo. Gràcies a aquest nou èxit hi cantà quatre temporades seguides i interpretà Tannhäuser, Walther, Lohengrin, Radamès, Manrico o Hermann, alguns cops dirigit fins i tot per A. Toscanini i G. Mahler. Cantà també lieder i participà en algunes pel·lícules cinematogràfiques alemanyes. La crítica de l’època i la seva discografia el retraten com un bon cantant, de veu expressiva i brillant.