Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys. Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb J.K.V. Tomášek i també filosofia. El 1813 anà a Viena, on conegué F. Schubert, I. Moscheles, J.N. Hummel i L. van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz. El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida. De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major, opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824. Si bé la seva curta vida no li permeté escriure concerts, la peça Introduction et Rondo brillant, opus 22, és una bona mostra de les seves capacitats concertístiques. Per a piano compongué, entre altres peces, la Sonata quasi una fantasia, els 6 Impromptus i les Variacions, opus 19, encara avui valorades.