Abandonà l’escola el 1752 i entrà en una banda militar com a oboista i violinista. Al final de la dècada del 1750 s’establí a Anglaterra, on treballà com a copista i, més tard, amb la banda militar de Durham. Un concert per al duc de York inicià els seus lligams amb la família reial britànica. El 1780 fou acceptat com a membre de la Bath Literary and Philosophical Society, i l’any següent descobrí el planeta Urà. La seva darrera aparició com a músic professional tingué lloc el 1782, en un concert en què actuà com a organista. Tot i assolir més celebritat com a astrònom, també exercí un paper important com a músic. Com a compositor tingué un gran sentit de l’estructura formal, però poca inspiració. Els seus concerts (abans del 1761) demostren una forta influència de l'empfindsamer stil nord-alemany i, més tard, hi apareix un estil galant més italianitzat indicatiu de la influència de J.C. Bach en la vida musical del país a partir del 1762. Les simfonies són més originals, sobretot en instrumentació. En la seva faceta d’organista fou un compositor dotat i versàtil.