Vida
Malgrat la seva notable importància, encara no han aparegut documents sobre la seva persona. Diverses obres que se li atribueixen foren escrites a Milà entre el 1340 i el 1360 per a la família dels Visconti. Dos motets amb els acròstics Luchinus Vicecomes i Luchinus Dux, i tres madrigals seus, fan al·lusió a Luchino Visconti (mort el 1349), la seva esposa Isabel i els seus bessons, nascuts el 1349. Un altre dels seus madrigals, Sotto l’imperio, fou escrit cap al 1354 per a Galeazzo II, i encara un altre, Aquil’altera/Creatura gentil/Ucel di Dio, possiblement amb motiu del matrimoni, el 1360, de Gian Galeazzo i Isabel de Valois. Els madrigals O dolce apress’ un bel perlaro i Un bel perlaro són el resultat d’una competició celebrada entre Jacopo, Piero i Johannes de Florentia a la cort veronesa dels Scala entre el 1349 i el 1351, segons relata Giovanni Villani. El tractat seu que es conserva sobre L’arte del biscanto misurato permet de suposar que feu classes en alguna universitat. També és possible que es tracti del Jaquet de Bolunya (Jacobus Brandalits) que serví com a músic de cambra -com a intèrpret de saltiri- del rei Pere IV d’Aragó entre el 1377 i el 1386.
S’han autentificat com a obres seves trenta madrigals, vint-i-cinc dels quals són a dues veus i cinc a tres veus (tres d’aquests darrers tenen versions a dues veus); dues caccie a tres veus; una lauda-ballata, i un o dos motets, que transmeten fonts italianes tant del nord com de la Toscana. Els principals manuscrits que les copien són el còdex de la Biblioteca Nacional de Florència Panciatichiano 26, que conté vint-i-dues obres del compositor, el còdex Squarcialupi (Biblioteca Mediceo-laurenziana, Med. Pal. 87), amb vint-i-set, i el còdex Reina (Biblioteca Nacional de París, nouv.ac.fr. 6771), amb vint. Fou el primer autor del Trecento que escriví madrigals a tres veus i una composició polifònica en forma de ballata sobre el text d’una lauda. La major part de les seves obres duen text a dues veus. En la seva escriptura hi acostuma a haver unísons i octaves i quintes paral·leles, que subratllen el paper dominant de la melodia. La influència de Jacopo és perceptible en l’obra de Francesco Landini i en la de Bartolino da Padova, entre d’altres.
Obra
Música vocal
30 madrigals (entre els quals: Aquil’altera/Creatura gentil/Ucel di dio, 3 v.; In verde prato, 2/3 v.; Lucida petra/O Margherita, 2 v.; Non al suo amante, 2 v.; O dolce, apres’un bel perlaro, 2 v.; O cieco mondo, 2 v.; Oselleto salvaço, 2/3 v.; Si com’al canto, 2/3 v.; Sotto l’imperio, 3 v.; Un bel perlaro, 2 v.); 1 lauda-ballata; 1 motet; 2 caccie
Bibliografia
- Fischer, K. von: Studien zur italienischen Musik des Trecento und frühen Quattrocento, Paul Haupt Verlag, Berna 1956
- Wolf, J.: L’arte del biscanto misurato secondo el maestro Jacopo da Bologna, Theodor Kroyer Festschrift, Ratisbona 1983