Provinent d’una família de músics, després dels primers estudis a la seva ciutat natal se n’anà amb el seu germà Jaroslav a Praga, on rebé classes particulars de violoncel de J. Burian. També privadament estudià composició amb V. Novák. El 1911 entrà a la Filharmònica Txeca com a violoncel·lista, i al cap de dos anys es traslladà a Ceské Budejovice, on impartí classes a l’Escola de Música del seu pare i dirigí l’Òpera de la localitat. Acompanyà més tard el seu germà, pianista, en els concerts que oferí a Itàlia i Suïssa, i tot seguit, a la mort del pare, es feu càrrec de l’Escola. El 1929 fou nomenat director de la nova Orquestra Simfònica de Ràdio Praga i també acceptà la direcció de l’Òpera del Teatre Nacional de Praga. Es retirà per motius de salut el 1951, però el 1955 encara rebé el títol de president honorari de l’Associació de Compositors Txecs. Adscrit al Romanticisme tardà de la generació de Novák pel que fa a la recerca d’harmonies exaltades i el xoc de sonoritats, no caigué, però, en l’esteticisme retòric. Ben al contrari, el seu entusiasme el dugué a la música reivindicativa i socialitzant, com palesa clarament la balada coral Ostrava (1920). Contra l’ocupació nazi escriví la Fantasia sobre antics corals txecs (1938). El seu gran talent musical florí en l’òpera Bratri Karamazovy ('Els germans Karamàzov', 1928). És autor també de dues simfonies i diverses peces de cambra. La seva música, vigorosa, expressa la lluita pel progrés social i el perfeccionament de l’ésser humà.