Estudià els problemes mecànics inherents a la generació i propagació del so. Treballà primer a la cort de Frederic el Gran de Prússia i, a partir del 1787, a la de Lluís XVI de França i visqué al Louvre. Després de la Revolució Francesa feu classes a l’Escola Normal i a l’Escola Politècnica de París. Entre les seves obres destaquen Mécanique analytique (1788), Traité de la résolution des équations numériques (1798) i Leçons sur le calcul des fonctions (1799). La seva obra representa la continuació dels estudis fets per altres matemàtics, com B. Taylor, J.B. le Rond D’Alembert, o J. Bernoulli.