Començà els seus estudis al Conservatorio degli Incurabili de Venècia, i després fou alumne de G. Saratelli, mestre de capella a Sant Marc. En aquesta ciutat desenvolupà la seva activitat com a mestre de clavicèmbal fins el 1771, que es traslladà a Bonn amb una companyia de teatre que dirigí fins el 1774. Aquest mateix any succeí a Beethoven com a mestre de capella de la cort de la ciutat, càrrec que ocupà fins el 1794 -component principalment música sacra-, encara que per llargs períodes delegà G. Mattioli per a assumir bona part de les seves responsabilitats. En 1783-84 anà a Venècia per assistir a la representació de les seves òperes. Autor principalment d'opéras-comiques d’estil venecià (Le donne sempre donne, 1767; Il matrimonio per astuzia, 1771; L’inganno scoperto, 1773), compongué també una gran quantitat de música sacra (trenta misses, oratoris i himnes), música orquestral (vuit simfonies) i de cambra (on anticipà elements estilístics del període clàssic). Fou, així mateix, un organista molt valorat.