OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Martí Luter

Martin Luther
Música

Sumari de l’article

Martin Luther
música mús
Teòleg i reformador religiós alemany fundador del luteranisme.
Eisleben, Saxònia, 1483 — Eisleben, Saxònia, 1546

Vida

Fill d’una família benestant dedicada a la mineria, es formà en escoles llatines de Mansfeld, Magdeburg i Eisenach. L’any 1501 ingressà a la Universitat d’Erfurt, on obtingué el títol de magister en arts. Seguint els designis paterns, començà a estudiar lleis, però l’any 1505 ingressà al convent dels agustins observants i s’ordenà al cap de dos anys. Es doctorà en teologia l’any 1512 i fou cridat a ocupar un lloc de professor de Sagrada Escriptura a la Universitat de Wittenberg. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde i es dedicà fonamentalment a la docència. Reflexionà profundament sobre el problema de la predestinació i la salvació, fins arribar a formular unes teories pròpies sobre la causa de la salvació, que Luter situava de forma exclusiva en la fe en Crist, sense possibilitat d’intervenció de qualsevol altre mitjà. Aquest allunyament de les posicions oficials de l’Església s’anà accentuant i esclatà amb el tema de les indulgències i les seves noranta-cinc tesis, que feu públiques a la porta del castell de Wittenberg l’any 1517. El 1521 se’n promulgà l’excomunicació, però Luter ja s’havia refugiat al castell de Wartburg, on es dedicà a l’estudi bíblic i la traducció del Nou Testament. Retornà a Wittenberg i es dedicà a organitzar la vida religiosa i cultural de la ciutat d’acord amb els principis bíblics. Les propostes reformistes s’anaren escampant i una nova església, la luterana, prengué forma i consistència ràpidament gràcies a un cos doctrinal i unes formes externes ben definits.

El mateix Luter participà directament en la creació del repertori musical de la nova església i mostrà un gran interès per tot el que feia referència als aspectes del culte. En les obres Formula missae (1523) i Deutsche Messe ('Missa alemanya', 1526) establí l’ordre i els continguts dels nous serveis religiosos. Per als continguts musicals de la missa tingué l’ajut del mestre de capella de Wittenberg, Conrad Rupsch, i del cantor Johann Walter. Una de les seves grans preocupacions fou la relació entre el text i la música. Luter tenia una sòlida formació musical com a cantor i flautista, i sembla que ell mateix s’encarregà de compondre algunes de les melodies del nou repertori musical del luteranisme o, com a mínim, d’arranjar-les. L’any 1524 es publicà el volum Geistliches Gesangbüchlein ('Petit cantoral religiós'), el primer recull de composicions polifòniques dedicades al culte luterà, supervisat per Luter i amb un prefaci de J. Walter. Es tracta d’una col·lecció de trenta-vuit peces per a tres-cinc veus. La melodia se situa gairebé sempre en la veu del tenor. Els destinataris d’aquesta col·lecció eren tant les esglésies com les escoles i les llars. Tot i que en un principi Luter no advocà per la supressió del llatí en el culte reformat, a la llarga la llengua utilitzada preferentment en les composicions luteranes fou la vernacla. Luter sempre mantingué la idea que la música era un ’regal de Déu’ i un element de primera importància en l’educació dels joves. En destacà l’estret parentiu amb la teologia i la gran capacitat d’influir en les passions humanes. Les seves grans aportacions a la història de la música foren, d’una banda, l’impuls donat al cant comunitari i la pràctica musical a les escoles, universitats i esglésies i, de l’altra, la preocupació pel vincle entre poesia i música i entre la música sacra i la teologia. La major part d’elements litúrgics, corals i himnes que contribuí a desenvolupar es mantenen encara vigents, després de més de 500 anys.

Bibliografia

  1. Nettl, P.: Luther and Music, Muhlenberg Press, Filadèlfia 1948
  2. Weber, E.: La musique protestante en langue allemande, Honoré Champion, París 1980
  3. Schalk, C.: Luther on Music: Paradigms of Praise, Concordia, Saint Louis 1988
  4. Guichnarrousse, H. Les musiques de Luther, Labor et Fides, Ginebra 1995
Col·laboració: 
MBT

Llegir més...