Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí. El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar. El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial. Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F. Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor. L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar, himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917. El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical. És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero (1840) o Undina (1848). Per a violí escriví un concert (1840), i sobretot els 24 Caprices per a l’instrument sol (1850). També conreà la música religiosa, en què cal destacar l'Stabat mater (1851), i peces corals.