Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència. Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions. La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa. A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo (1389-1464), es fundaren les primeres capelles musicals a la catedral i el baptisteri de Florència, tot emulant les que ja existien al nord d’Europa. Els fills de Cosimo, Piero (1416-1469) i Giovanni (1421-1463), foren amics personals de G. Dufay. Giovanni fou protector i amic del gran organista florentí Antonio Squarcialupi i Piero adquirí la important col·lecció de polifonia de Notre Dame que es conserva a la Biblioteca Mediceo-Laurenziana. La vida musical florentina gaudí d’un auge extraordinari amb Lorenzo el Magnífic (1449-1492), que tingué al seu servei cantants i compositors de la rellevància de H. Isaac, A. Agricola i J. Ghiselin. El segon fill de Lorenzo, Giovanni (1475-1521), pujà al tron papal com a Lleó X i per a la seva capella contractà trenta-dos músics, entre els quals compositors notables, com Gaspar van Weerbeke, Antoine Bruhier, Carpentras, Jean Conseil, Francisco de Peñalosa i Costanzo Festa. Algunes obres d’aquests autors es troben en el famós Còdex Mèdici, del 1518. El cosí de Giovanni, Giulio (1478-1534), també fou papa, amb el nom de Climent VII, i mantingué l’excel·lent nivell de les capelles de la ciutat. Amb l’ascens al poder del duc Cosme el 1537, s’instaurà la pràctica, continuada després pels seus successors Francesc I, Ferran I i Cosme II, de contractar per a la cort els millors cantants, ballarins i instrumentistes. Els compositors més importants al servei de la cort foren Alessandro Strigio, L. Marenzio, G. Caccini, J. Peri, E. de’ Cavalieri, G. Allegri i A. Brunelli. Sota el regnat de Ferran II de Toscana (1621-1670) passaren per Florència compositors del renom de Luigi Rossi i G. Frescobaldi. El príncep Ferran, futur Ferran III (1663-1713), estudià contrapunt amb G.M. Pagliardi i patrocinà músics de la categoria de B. Cristofori, G.F. Händel, B. Pasquini, Pietro Sanmartini i Alessandro i Domenico Scarlatti.