Amb la d’Horaci i Virgili, la seva obra és la culminació de la lírica llatina. Destaquen les Heroides, l'Ars Amatoria i, sobretot, les recreacions mitològiques de les Metamorfosis. Es desconeix si l’obra d’Ovidi fou concebuda per a ser cantada o interpretada amb acompanyament musical. En canvi, des del segle XVI l’obra ovidiana ha fornit material per a un gran nombre de compositors i llibretistes. Arguments i també personatges com els de Dafnis i Cloe, Dido i Enees, Ariadna, Apol·lo i Jacint, Orfeu i Eurídice, Narcís, Hèrcules i Pigmalió han esdevingut arquetipus en la tradició de la música escènica occidental, i àdhuc en la instrumental, com ara les dotze simfonies de K. Ditters von Dittersdorf (1875), a partir de tres de les Metamorfosis.