simfonia

f
Música

Nom que Johann Sebastian Bach donà a cadascuna de les seves quinze peces per a teclat amb tres veus obligades BWV 787-801 (en la seva versió definitiva del 1723, la que apareix en el volum del Clavierbüchlein -'Petit llibre per a clavicèmbal'- dedicat a Wilhelm Friedemann Bach, porten el títol de Fantasies).

Com que formen un conjunt paral·lel al de les quinze Invencions a dues veus, és habitual anomenar-les Invencions a tres veus. La seva varietat de formes, textures i estils és molt gran, però moltes són fugues de característiques pràcticament iguals a les d'El clavicèmbal ben temprat, si bé en les Simfonies el subjecte de la fuga es presenta acompanyat ja en la primera entrada, cosa que mai no passa en les fugues de l’altra col·lecció. L’escriptura del tipus de sonata en trio és molt freqüent, i fins i tot en un cas (BWV 791) es manté al llarg de tota la composició. La tècnica del contrapunt invertible hi té un paper molt important (per exemple, la BWV 795 té com a tema principal una combinació de contrapunt triple).