Dedicà la seva vida a la realització d’un sistema alternatiu a l’afinació temperada. Rebutjà les escales i les tècniques compositives occidentals i cercà noves vies. Dividí l’octava en quaranta-tres notes, creà instruments capaços de tocar seguint aquest sistema -com ara una viola adaptada amb el batedor d’un violoncel- i digitacions pròpies, i escriví música per a aquests instruments. El punt culminant de les seves teories musicals fou Delusion of the Fury. El seu eclecticisme anticipà moltes tendències postserials i aspectes del minimalisme. És autor del dietari sociomusical Bitter Music i del tractat Genesis of a Music (1949).