Estudià teologia, disciplina en la qual es graduà el 1902, i música amb el seu pare, Paul Sandvik, i el violinista Gudbrand Bohn. Professor a l’Escola Hegdehaugen (1913-45) i al Seminari per la Teologia Pràctica de la Universitat d’Oslo (1916-45), fou dels primers que impartiren cursos regulars de música en aquesta universitat (1937-39), on després de la Segona Guerra Mundial creà la facultat de música. Centrà la seva investigació en la música popular noruega i en la música religiosa. Es doctorà a la Universitat d’Oslo amb l’estudi Norsk folkemusikk: saerlig Østlandsmusikken ('Música popular noruega, amb una atenció particular a les regions orientals', 1921). Posteriorment amplià el seu treball de camp a Suècia (1924), Irlanda i Escòcia (1927), on investigà les possibles relacions de la música d’aquests països amb la de Noruega. Edità cançoners per a les escoles del seu país natal i escriví una història de la música noruega (1921-22). Fundà la Societat Musicològica Noruega.