Fou especialment popular a Àustria, Alemanya i Bohèmia. La seva estructura en moviments deriva, com la de la serenata o el nocturn, de la suite barroca. De fet, el terme cassació -d’etimologia incerta, a cavall entre l’alemany i l’italià- i d’altres com serenata, divertiment, etc., solien utilitzar-se indistintament per a fer referència a músiques molt semblants. Habitualment, era interpretada a l’aire lliure. Les cassacions més conegudes són les dels germans Haydn, K. Dittersdorf i els Mozart, pare i fill.
f
Música