Estudià composició a la Universitat de Northwestern i, després de servir com a instructor a l’Escola de Música Naval Americana (1951-53), reprengué els estudis a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on es doctorà el 1959. El 1960 entrà a la Universitat de Michigan com a professor assistent i el 1966 en fou nomenat professor titular. En 1978-80 presidí la Societat d’Etnomusicologia. S’especialitzà en l’etnomusicologia asiàtica, concretament en la música japonesa. La seva monografia Japanese Music and Musical instruments (Tòquio, 1959) i el seu llibre Nagauta: the Heart of Kabuki Music (Tòquio, 1963) són dos dels estudis més rigorosos sobre la música japonesa escrits en llengua anglesa.