"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec. Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni (tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells). El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà. El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar: "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat". A més d’efectuar reparacions als orgues de la catedral i als d’altres esglésies, el 1503 adobà, a la Conventual del Carme, tubs i teclats "ab les uncles de fusta de boix, ab los bemols negres e larchs". El 1507 començà el de la parroquial de Sant Jaume, que ja no pogué acabar. Miquel Narcís és un bon exponent, juntament amb el seu coetani Miquel de Cerdanya, de l’inici de l’escola orguenera catalana que sorgí de l’orgue gòtic ja consolidat.