Stabat mater

Seqüència litúrgica llatina que comença amb els mots Stabat mater dolorosa juxta crucem lacrimosa, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.

Per extensió, obra musical basada en aquest text. Sorgida en cercles franciscans cap al segle XIII, sovint se n’ha atribuït l’autoria a Iacopone da Todi (?-1306) -tot i que no es pot dir amb certesa qui en fou l’autor-. És formada per vint estrofes de tres versos -dos d’octosíl·labs i un d’hexasíl·lab-, que se succeeixen en parelles de dues amb l’esquema de rimes AAB, CCB,... Potser no fou escrita directament amb la intenció de ser cantada, però l’estructura del poema el feu vàlid per a ser usat com a seqüència a partir del segle XV. Després de la seva supressió, dictada pel concili de Trento, l’any 1727 es reincorporà a la litúrgia catòlica, concretament per a la Festa dels Set Dolors del 15 de setembre. Entre els molts músics que han compost Stabat mater en diferents èpoques destaquen Josquin Des Prés, G.P. Palestrina, R. de Lassus, A. Scarlatti, G.B. Pergolesi, J. Haydn, G. Rossini, F. Liszt, A. Dvorák, G. Verdi, F. Poulenc i K. Penderecki.