Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals. Els trops poden ser exclusivament textuals (verbeta), exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora (el tipus més freqüent). Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa (kírie, glòria...), excepte el credo. Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII. Els testimonis més antics daten del segle IX. La seva finalitat era embellir i solemnitzar els cants de la missa en determinats dies del calendari litúrgic. La finalitat dels textos afegits era ampliar o interpretar els preexistents. No acostumen a estar recollits en els llibres habituals juntament amb les peces que acompanyen, sinó en volums diferenciats, els troparis (troper), o bé com a apèndix. El cant dels trops devia anar a càrrec de cantors solistes, als quals responia el cor.
m
Música