oda

f
Música

Cant de lloança i acció de gràcies contingut en l’Antic o en el Nou Testament.

Nou d’aquestes odes entraren a formar part de l’ofici matinal de la litúrgia bizantina, i apareixen, després del Salteri, en diversos manuscrits de la Bíblia (ja en el Codex Alexandrinus del segle V), sovint amb cinc odes més. Les odes cantades en l’ofici matinal bizantí són les següents: Càntic de Moisès (Èxode 15,1-19), Càntic de Moisès, que només es canta durant la Quaresma (Deuteronomi 32,1-43), Pregària d’Anna, mare de Samuel (1Sa 2,1-10), Pregària d’Habacuc (Habacuc 3,2-19), Pregària d’Isaïes (Isaïes 26,9-20), Pregària de Jonàs (Jonàs 2,3-10), Pregària dels tres joves (Daniel 3,26-45), Càntic dels tres joves (Daniel 3,52-88), Càntic de Maria (Lluc 1,46-55) i Càntic de Zacaries (Lluc 1,68-79). Aquests càntics o odes eren cantats alternats amb breus estrofes. Posteriorment foren compostes estrofes litúrgiques que comentaven els textos bíblics i que acabaren, pràcticament, substituint-los. Aquestes nou odes constitueixen el cànon.