També en aquesta època, el terme s’aplicava a l’òpera de caràcter còmic i durada breu que, a manera de divertiment, s’interpretava entre els actes d’una altra de més llarga i important o com a epíleg d’aquesta. Al començament del segle XIX aquest terme designà una òpera igualment còmica i en un acte, però interpretada ja de manera completament autònoma.
f
Música