i drama litúrgic | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

drama litúrgic

substantiu masculím
Música

Sumari de l’article

música mús
Representació cantada que constitueix el precedent més llunyà del drama líric.

Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic: el Nadal i la Pasqua. Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury. A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica. Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí.

La primera representació litúrgica de què es té notícia deriva del trop dialogat Quem quaeritis in sepulchro, que es cantava abans de l’introit de la missa conventual del diumenge de Pasqua. La versió més antiga prové de Sant Marçal i data del principi del segle X. La transformació en un petit drama, cap a la meitat del mateix segle, només requerí que els cantaires es convertissin en actors; és conegut com a Visitatio Sepulchri i tracta de la visita de les tres Maries al sepulcre de Crist ressuscitat. El primer dels còdexs catalans que copien el Quem quaeritis és un troper del segle XI de la catedral de Vic (Arxiu capitular, Ms 105), que també dona una versió dramatitzada titulada Verses Pascales de III Maries. Aquesta versió inclou el diàleg entre les tres Maries i l’àngel, tret característic de tots els drames de la Visitatio, com també l’escena del Mercader, pròpia d’un estat evolucionat del drama. Com que el manuscrit de Vic és el més antic dels que copien l’escena, es creu que aquesta fou creada a Catalunya, potser a Ripoll, i que després es difongué per tot Europa. El Dilluns de Pasqua, durant les vespres, tenia lloc una segona representació dramàtica emmarcada dins el cicle pasqual. Coneguda generalment amb el nom de Peregrinus, tracta de l’aparició de Crist als seus deixebles anant cap a Emmaús. El Troper de Vic copia aquesta obra, de dimensions reduïdes, a continuació de la de les tres Maries, únic exemple descobert fins ara a tota la Península.

Els liturgistes de l’Edat Mitjana adaptaren el trop del Quem quaeritis del dia de Pasqua a altres celebracions. La primera adaptació i la més important correspon a un trop de l’introit de la tercera missa de Nadal, Quem quaeritis in praesepe, que a l’inici del segle XI es transformà en un drama litúrgic anomenat Officium Pastorum. L’esmentat trop esdevingué molt conegut a Catalunya, tot i que l’interès dramàtic del cicle nadalenc sembla que se centrà, tant a Catalunya com a Castella i Lleó, entorn del Cant de la Sibil·la. A la Península Ibèrica no s’ha trobat cap versió en llatí de l'Officium Stellae. Aquest drama, basat en la visita dels Reis Mags al portal de Betlem, es representava per Epifania; la versió més antiga és del segle XIII i prové de la catedral de Rouen.

Bibliografia

  1. Campbell, T.P. i Davidson, C., eds.: The Fleury Playbook, Medieval Institute Publications: Western Michigan University, Kalamazoo 1985
  2. Collins, F.: The Production of Medieval Church Music-Drama, The University Press of Virginia, Charlottesville 1972
  3. Donovan, R.B.: The liturgical drama in medieval Spain, Pontifical Institute of Mediaeval Studies, Toronto 1958
  4. Rankin, S.: The Music of the Medieval Liturgical Drama in France and England, 2 vols., Garland, Nova York i Londres 1989
  5. Smoldon, W.L.: The Music of the Medieval Church Dramas, Oxford University Press, Londres 1980

Complement bibliogràfic

  1. Ripollès i Pérez, Vicent: El drama litúrgico. Conferencia leida en la sesión de apertura del curso de 1928 del Centro de Cultura Valenciana, Imp. Hijo de F.Vives Mora, Valencia 1928
Col·laboració: 
MCG

Llegir més...