S’empra com a acompanyament, o desenvolupant la funció de melodia. Apareix de manera destacada i característica en tota la música afroamericana del segle XX. Els seus orígens es remunten als patrons de crida i resposta de la música de l’oest d’Àfrica. El punt àlgid del seu desenvolupament fou els anys trenta del segle XX amb l’auge de les big bands, les seccions de les quals tocaven dos o tres riffs diferents en contrapunt, tal com mostra One o’Clock Jump (1937), de Count Basie.
Música