i ars antiqua | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

ars antiqua

llatí*
Música
música mús
En la història de la música, denominació amb la qual és conegut el període de l'Edat Mitjana que precedeix l'ars nova (segle XIV).

El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova. Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l'ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae (~1323-25), l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII. En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels dos principals mestres de l’escola de Notre-Dame, Leoninus i Perotinus Magnus, actius a partir de la segona meitat del segle XII. Les principals formes musicals cultivades durant el període foren l'organum i el motet. En el marc d’una abundant producció teòrica, una de les aportacions més importants de l'ars antiqua a la història de la música fou el desenvolupament de la notació mesurada.

Col·laboració: 
MBT

Llegir més...