Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí. La majoria hi arribaren gràcies a l’afany col·leccionista d’algun dels seus bibliotecaris. Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París. En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les col·leccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi. També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment al·leluies, o per als oficis. Molt més conegut, des del punt de vista històric, és el repertori polifònic associat a l’Escola de Sant Marçal conservat en quatre dels manuscrits. Es tracta, en aquest cas, de composicions a dues veus dels segles XI i XII, tant en estil discant com en estil organum, que són una mostra de la polifonia litúrgica més primitiva. En total es conserven una setantena de peces polifòniques, la majoria versi. El fet que cap dels manuscrits polifònics no hagués estat copiat a Sant Marçal ha portat a considerar més apropiat referir-se a aquest repertori amb el nom de polifonia aquitana.