OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

metre

substantiu masculím
Música
Metre
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
música mús
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.

Com a denominador comú subjacent a aquests valors (valor), l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten (que són, ja, de fet) la mesura del temps musical. D’aquí prové el nom de metre, del grec metron, ’mesura’. Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc.-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables.

La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura recursiva en què diverses unitats d’un nivell determinat encaixen en una de nivell superior -i així successivament, amb tants nivells com siguin percebuts-, com passa en qualsevol altre sistema mètric (centímetres ’encaixant’ per a formar metres, que, al seu torn, formen quilòmetres, etc.). La diferència respecte als sistemes de mesura habituals és que en aquests les unitats són convencionals, externes a l’objecte mesurat, mentre que en el sistema mètric musical les unitats (les pulsacions) són internes, es desprenen de la proporcionalitat entre els valors temporals que la mateixa música crea. Aquests nivells de pulsació (cadascun dels nivells formats per una determinada pulsació repetida indefinidament) s’anomenen generalment nivells mètrics.

Col·laboració: 
FRG

Llegir més...