ocarina

f
Música

Instrument de vent.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular. Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample. És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans. La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics. Es construeix en diferents mides i tessitures. Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX. Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels volts de l’any 1860. El nom d’ocarina sovint ha estat donat, de manera genèrica, a totes les flautes globulars de terra cuita, amb forats digitals o sense. Algunes ocarines han estat construïdes de porcellana.