Per extensió, interval de 4a (per ex.: do-fa). En el sentit de fragment d’escala, ha estat un concepte teòric fonamental en la teoria de la Grècia clàssica i en l’Edat Mitjana. Abastant sempre l’interval de 4a J, el tetracord grec podia ser de gèneres diferents (diatònic, cromàtic o enharmònic) en funció dels intervals que es donessin entre les seves notes (gènere 1), i la unió de quatre tetracords formava l’anomenat Sistema Perfecte Major, que fou adoptat pels teòrics medievals, els quals exposaven les escales modals (d’àmbit d’8a) com a suma de dos tetracords disjunts (és a dir, separats per un to, per exemple: re-mi-fa-sol / la-si-do-re).
m
Música