Aplicat a una nota o un silenci, representa un augment de la seva durada. Aquest augment és indeterminat, però pot quedar clar per la naturalesa rítmica del passatge o per indicacions suplementàries del compositor. El calderó pot situar-se fins i tot sobre una part buida del compàs (Beethoven: sonata per a piano opus 106, Hammerklavier, 1r moviment, compàs 38), sobre un grup de notes (Schönberg: Sechs kleine Klavierstücke, opus 19, núm. 6, entre les dues darreres corxeres de la peça) i també sobre una barra de divisòria (Liszt: sonata Après une lecture du Dante, compassos 6-7) o una coma de respiració (Debussy: Voiles, compassos 62-63). En els corals luterans, els calderons tenen la funció de senyalitzar el lloc on hi ha les cadències. Un calderó en la part solista d’un concert pot indicar el moment en què s’ha d’improvisar una cadenza. Compositors de temps recents han ideat formes alternatives de calderó per a matisar de manera més detallada els seus efectes (Guinjoan: Dígraf). El signe del calderó possiblement deriva del que s’utilitzava per a indicar el cantus coronatus.
m
Música