OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

còdex

substantiu masculím
Música

Sumari de l’article

música mús
Llibre manuscrit de certa antiguitat i importància històrica, literària, científica o musical format per fulls d’un material flexible com ara papir, pergamí o paper.

El seu nom deriva del llatí caudex. Generalment es tracta d’un volum anterior a la invenció de la impremta. Es diferenciava del rotulus, o rotlle de papir o de pergamí, per estar format de fulls o làmines units entre si pel marge intern i, sovint, protegit per unes cobertes. Aquestes solien ser de fusta recoberta de cuir, amb tanques i reforços als cantells. Quan es tractava de llibres luxosos era usual que estiguessin profusament decorats amb caplletres i miniatures. A mitjan segle XV, amb l’important desenvolupament de la fabricació del paper per tot Europa, aquest material substituí amb rapidesa el pergamí, molt més costós. Els còdex medievals més interessants des del punt de vista musical són els litúrgics (antifonaris, graduals, prosers, himnaris, processoners, etc.), molts dels quals inclouen els cants per a la missa i els oficis divins amb la corresponent notació musical. També n’hi hagué de destinats a copiar tractats teòrics i, cap al final de l’Edat Mitjana, els que recullen altres repertoris musicals no litúrgics. Alguns dels còdex musicals més importants són el Codex calixtinus, el Còdex de Jena i el Còdex de Worcester, i, entre els catalans, l’antifonari de Sant Feliu de Girona, el tropari prosari de la catedral de Vic i el Llibre Vermell de Montserrat.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Anglès i Pàmies, Higini: El Còdex Musical de Las Huelgas: música a veus dels segles XIII-XIV, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1931
Col·laboració: 
MBT

Llegir més...