Tingué un precedent al segle XIX, quan el 1871 la Mozart-Stiftung (Fundació Mozart) organitzà un primer festival que se celebrà intermitentment i que en l’edició de 1891, per exemple, commemorà el primer centenari de la mort de Mozart. El modern Festival de Salzburg se celebra anualment, els darrers dies de juliol i tot l’agost, en aquesta ciutat austríaca. El primer consell artístic, integrat per M. Reinhardt, F. Schalk i R. Strauss, es constituí el 1918, i dos anys després el festival s’inaugurà amb la representació de Jedermann d’H. von Hofmannsthal sota la direcció escènica de M. Reinhardt. Des del començament, aquest festival s’ha centrat en la figura de W.A. Mozart, del qual s’han representat nombroses òperes. Actualment, la política que se segueix en la programació és la de presentar les obres clàssiques en un llenguatge contemporani i amb muntatges innovadors, per tal de fer-les més accessibles al públic, amb una preocupació especial per la participació de l’audiència jove. Els compositors del segle XX també hi són representats, especialment R. Strauss, amb freqüents escenificacions de les seves òperes, com ara El cavaller de la rosa. Per Salzburg han passat figures de la categoria de R. Strauss, A. Toscanini i K. Böhm, entre molts d’altres, que han dirigit les principals figures de l’òpera. Des del 1992 l’organització d’aquest esdeveniment és a les mans de Gerard Mortier i Hans Landesmann, als quals s’ha incorporat, des del 1995, Helga Rabl-Stadler. Les tres principals sales del festival són la Felsenreitschule, la Kleines Festspielhaus i la Grosses Festspielhaus. També és notable la sala de concerts del Mozarteum, prestigiosa institució pedagògica que ha tingut alumnes tan distingits com H. von Karajan. Precisament Karajan, nadiu de Salzburg, ha estat un element molt important dins de la història del festival, del qual fou director musical entre el 1956 i el 1960 i director en 1965-88. Amb ell, el Festival de Salzburg conegué una de les èpoques més brillants.