Situada en el punt de confluència de diversos regnes, Cambrai gaudí durant molts segles d’una situació geogràfica perfecta per a esdevenir un centre de difusió internacional de la música. La presència, ja des de la Baixa Edat Mitjana, de nobles mecenes i d’una classe burgesa facilitava també el desenvolupament d’una vida musical rica, centrada sobretot en les escoles de trobadors. Però la seva importància en la història de la música està lligada sobretot a la maîtrise, que sota la direcció de Guillaume Dufay esdevingué una de les escoles de música més prestigioses durant gran part del segle XV. Per a testimoniar la intensa vida musical de Cambrai en aquest període resta un magnífic fons de partitures a la biblioteca de la ciutat. Cambrai es convertí en un referent ineludible pel que fa a la superació de l'ars nova i, en general, al nou tractament de la polifonia. Guillaume Dufay fou la persona clau en aquest procés. Tot i haver fet estades importants a l’estranger, sobretot a Itàlia, Dufay sempre conservà una estreta relació amb la seva ciutat natal. El 1436 fou nomenat canonge de la catedral, càrrec que ocupà durant els últims vint-i-quatre anys de la seva vida, i sempre mostrà un viu interès per l’intercanvi musical amb els països veïns, fins i tot amb la llunyana Itàlia.
Entre els músics que tingueren relació amb Cambrai durant el segle XV cal destacar: Nicolas Grenon, mestre a la catedral a partir del 1408; Johannes de Sarto (Jean Dussard), director del cor de la catedral entre el 1458 i el 1464; Jacob Obrecht, que ocupà el mateix càrrec del 1484 al 1485; Philippe Caron, probablement deixeble de G. Dufay i G. Binchois i membre de la capella; Louis van Pullaer, cantaire del cor i més tard mestre cantor a Lieja, Cambrai i Notre-Dame de París, i Johannes Lupi, mestre de capella de la catedral de Cambrai fins el 1539.
A partir del segle XVI, Cambrai començà a perdre influència a causa del creixement d’altres centres musicals, sobretot a Itàlia. Aquest procés coincidí, a més a més, amb la progressiva centralització de l’Estat francès, que tendia a acumular totes les escoles importants a la capital, París. La destrucció de la catedral, arran de la Revolució Francesa, significà el final de la vida musical de Cambrai.