Durant l’Edat Mitjana fou un mercat important a escala europea i també un centre financer de primer ordre. Aquesta prosperitat contribuí a l’assoliment d’un moment cultural àlgid al llarg dels segles XV i XVI, que posteriorment declinà ràpidament. La música religiosa d’aquest període és entre les fites més notables de la cultura europea. Les principals esglésies, la de Sant Donacià, que és la catedral, la de Sant Salvador, la de Nostra Senyora, la de Sant Jaume i Sant Gil, cultivaren la polifonia, i grans compositors com ara Dufay, Heyns, Obrecht, Cordier i Clemens (non Papa) en foren mestres de capella i cantors. Les misses i els motets, com també altres gèneres religiosos, foren els protagonistes dels oficis. El cor de la catedral es feu famós i esdevingué un dels millors d’Europa. Aconseguí mantenir el seu bon nom durant molt de temps, fins que començà a decaure a mitjan segle XVI i el nombre de cantors contractats anà disminuint progressivament.
La notícia més antiga que es té sobre música profana fa referència als anomenats ministrers (també dits ministrils o minstrels). Els ministrers, ja des del segle XIII, formaren un gremi, tenien la seva pròpia capella i una escola pròpia, on arribaven músics d’arreu, i prenien part en processons, recepcions i altres esdeveniments. Es conserva una compilació de les seves cançons feta a mitjan segle XVI que dona una idea de la riquesa musical d’aquest gremi. Tot i que la decadència cultural de Bruges començà al segle XVII, encara hi ha, però, dos compositors destacables, Charles Guillet i Carolus Hacquart, els quals emigraren a Holanda, on exerciren professionalment. Durant el segle XIX, la indústria significà el desvetllament econòmic de Bruges després de segles de letargia. La vida musical es revitalitzà i es crearen, entre d’altres institucions, una escola de música (1841), convertida en Stedelijk Conservatorium (Conservatori Comunal) el 1854, i una societat concertística el 1895. Alguns compositors notables ocuparen el lloc de directors del conservatori, com són ara Henri Waelput (1869-71), Leo Van Gheluwe (1871-1900) i, després de la Segona Guerra Mundial, Renaat Veremans. Al segle XX, cal destacar, a més, la creació de l’Orquestra West-Vlaams (1951), mentre que l’Europa College es dedica a l’ensenyament dels diversos aspectes relacionats amb la música antiga. La ciutat, ara convertida en un important centre d’atracció turística, té molts edificis arquitectònicament notables que són utilitzats com a sales de concerts. El Festival van Vlaanderen (Festival de Flandes), celebrat cada any al mes d’agost des del 1964, té a Bruges un dels seus principals centres. S’hi fan concursos d’orgue, clavicordi, recitals i concerts corals.