i música de Lleida | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia de la música

música de Lleida

substantiu femeníf
Música

Sumari de l’article

música mús
Música desenvolupada a Lleidda (Segrià).

Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica. El bisbe Pere (segles V-VI) fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics. Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII. Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII. L’any 1279 consta el nom de P. Muniz com a organista de la catedral. La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera meitat del XV és més aviat escassa. Hi ha també constància de representacions litúrgiques, la més important i popular de les quals fou la de La Colometa per a la festivitat de Pentecosta. La informació sobre l’activitat musical és molt més abundant a partir del 1438. Les actes capitulars recullen els noms dels mestres de capella i organistes que treballaren a la seu lleidatana: la nòmina s’inicia amb Joan de Brossano i continua, durant el segle XV, amb noms com els d’Antoni Eixemenes (1439), Joan Deloi (1445), Francesc Salvan (1449), Climent Marulls (1460), Ferran Manuel i Antoni Ramon (1468), Joan Rabassa i Joan Deqourin (1477), Joan Berard (1486), Jacob de Casafranca (1488), Pere Soro (1489) i Francesc Berard (1497). Al segle XVI exerciren el magisteri de capella Joan Montlleó i Bartomeu Montsalvo (1503), Lluís Brisenyo (1506) i Mateu Fletxa (1523). A Fletxa el Vell el succeïren Joan Molló (1525), Antoni Escolà (1527), Dídac Montes (1529), Gabriel Mont-roig, Cristòfor Telles (1570), Sebastián de Vivanco (1573), Antoni Jover (1577), Pedro Ruimonte (1590) i Josep Casadell (1592). Amb tot, no s’ha conservat cap document polifònic d’aquests mestres a l’arxiu musical de la catedral, completament destruït després de l’aixecament militar del 1936. Durant el segle XVII estigueren actius els mestres Jeroni Felipe (1600), Joan Baptista Comes (1605), altre cop Josep Casadell (1606), Francesc Verge (1607), Mateu Calbet (1612), Joan Aranyers (1614), Francesc Pradilles (1620), Gaspar Urgellès (1629), Jaume Ferrer (1654), Francisco Cristóval (1658), Joan Merino (1661), Joan Barter (1668), Manuel d’Egües (1683), Miguel de Ambiela (1686), Gabriel Argany (1690) i Pere Vidal (1699).

El segle XVIII començà marcat per la fi de l’activitat litúrgica a l’antiga seu i la utilització provisional de l’església de Sant Llorenç com a seu catedralícia fins que l’any 1781 es consagrà la catedral nova. La marxa de P. Vidal a Roma provocà que G. Argany i F. Vidal s’alternessin en el càrrec de mestre de capella fins el 1715. Els seus successors foren Domènec Teixidor (1716), Antonino Sala (1738), Joan Prenafeta (1781) i Antoni Sambola (1794). De tots ells es conserva obra musical. El primer mestre de capella del segle XIX fou Josep Menéndez (1817), al qual seguiren Magí Germà (1826), Aleix Mercè (1832), Magí Pontí (1871) i Lluís Derch (1882). Durant el segle XX s’ha de destacar l’activitat de la Schola Cantorum, creada i impulsada des del 1914 per l’organista Ramon Esteve amb l’objectiu de participar en el moviment de restauració de la música religiosa inspirat en el Motu proprio de Pius X (1903). La Schola Cantorum actuà com un focus de molta activitat en la revaloració de la música popular, el cant coral i l’educació musical, i fins i tot arribà a fundar una revista pròpia.

Pel que fa a la música profana, els primers documents musicals són molt més tardans. Tot i que hi ha notícies esparses sobre aquesta activitat, el cert és que les fonts musicals són gairebé inexistents. S’ha d’esperar fins els anys centrals del segle XIX per a documentar una important activitat musical civil. El fenomen coral arrelà amb força a partir del 1861, any en què Francesc Vidal fundà l’Orfeón Leridano, que poc temps després, i amb el nom d’Orfeó Lleidatà, arribà a convertir-se en una institució central en la vida musical de la ciutat durant la segona meitat del segle XIX i tot el segle XX. Durant els darrers anys del segle XIX es desenvolupà una gran activitat al voltant de les bandes de música, en molts casos vinculades a l’estament militar o a organismes oficials. També fou en aquest moment que començaren a desplegar-se diverses iniciatives dedicades a l’educació musical. Entre els noms de músics il·lustres del final del segle XIX i el començament del XX cal mencionar els de Manuel Giró, Enric Granados i Ricard Viñes. Tots tres es desplaçaren ben aviat a París per completar la seva formació i obtingueren una gran projecció internacional en les seves respectives trajectòries artístiques. La música teatral i molt especialment la sarsuela fou cultivada amb gran intensitat durant els primers anys del segle XX en diversos escenaris lleidatans.

L’any 1915 fou fundada l’Escola Municipal de Música, que amb el temps es convertí en Conservatori Municipal. Durant bona part del segle XX la vida musical de la ciutat continuà íntimament lligada a l’activitat coral, les bandes i les representacions de sarsueles. Algunes iniciatives camerístiques i simfòniques tingueren una curta, encara que intensa, vida. Els compositors Cosme Ribera, establert a Lleida des del 1892, i Víctor Mateu foren dos dels més destacats impulsors de la vida musical lleidatana de la primera meitat del segle XX. Durant la segona meitat de segle la major part de la responsabilitat de l’activitat musical ha estat en mans del conservatori i de les diverses agrupacions corals que sorgiren a partir de l’Orfeó Lleidatà. Anualment es convoquen els premis Emili Pujol de musicologia i Ricard Viñes de piano. El 1996 nasqué la Banda Municipal de Lleida, que s’ha consolidat com a banda de música simfònica. Amb la inauguració, l’any 1994, de l'Auditori Municipal Enric Granados, Lleida s’ha dotat d’una infraestructura de primer ordre per a l’activitat concertística.

Bibliografia

  1. Mujal, J.: Lérida: Historia de la música, Dilagro, Lleida 1975

Complement bibliogràfic

  1. Mujal Elías, Juan: Lérida: historia de la música, Dilagro Ediciones, Lérida 1975
  2. Machetti Sánchez, Sandro: Aproximación a la tendencia del gusto musical en Lleida durante la segunda mitad del siglo XIX, Universitat de Lleida, Lleida 1993
  3. Calle González, Benjamín: Órganos y organistas de la Catedral de Lérida: VII centenario de la Seo Antigua, 1278-1978, Editorial Alpuerto, Madrid 1980
  4. Loncà, Antoni
  5. Pujol, Núria
  6. Gonzalo, Juan Luís: Dones i música a Lleida: Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març, Ajuntament de Lleida, Lleida 1996
  7. Herrera i Llop, Lluís-Marc: La música teatral a Lleida durant la segona meitat del segle XIX, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1998
  8. Herrera i Llop, Lluís-Marc: Cosme Ribera i el seu temps: un estudi sobre la vida musical a la Lleida de la segona meitat del s. XIX
Col·laboració: 
MBT
Llegir més...