OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

música d’Olot

substantiu femeníf
Música

Sumari de l’article

música mús
Música desenvolupada a Olot (Garrotxa).

Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977. La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler (1729-1778), un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D. Scarlatti fins el 1757. Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la col·legiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que indiquen la presència a la vila d’uns constructors d’instruments de metall. La col·legiata de Sant Esteve fou força activa durant el segle XVIII, com demostra l’important arxiu musical que es conserva amb molts arranjaments d’obres de G. Donizetti, G. Rossini i G. Pacini.

Fou especialment notable en època del mestre de capella Josep Carcoler (1698-1776), que ocupà la plaça a partir del 1739 i que és autor de diverses misses, salms i motets conservats a l’arxiu de la col·legiata. Durant el segle XIX foren mestres de capella de Sant Esteve Honorat Alberich (1816-36) i Josep Anglada i Maranges, a partir del 1836. Després d’Anglada, la manca de notícies fa suposar una momentània interrupció de les activitats fins després del Trienni Liberal, quan la col·legiata reprengué la seva activitat entre els conflictes de les guerres carlines. Entre els diversos organistes que en aquesta època treballaren a Sant Esteve destaquen Josep Castelló i Ignasi Parella i Bisaganyas, membre aquest darrer d’una família de músics molt actius a la zona olotina. El 1857 ocupà aquest càrrec Miquel Calvila, que promogué els treballs per a l’ampliació de l’orgue. Al final de segle foren organistes Pere Guillamet i Comas i, després, Agustí Martra i Baixeras, abans que l’orgue de Sant Esteve i el del santuari de la Mare de Déu del Tura fossin destruïts el 1936.

Les primeres representacions teatrals públiques a la vila d’Olot daten del 1769, en un teatre ampliat el 1842. Un incendi durant la darrera guerra carlina (1874) obligà a una nova construcció -a càrrec de Martí Sureda-, inaugurada el 1887 amb el nom de Teatre Principal. El 1980 es creà la Fundació Pública Municipal del Teatre Principal d’Olot i es realitzaren noves reformes; remodelat, es reobrí el 1992. El 1995 es dissolgué la fundació pública, i el teatre passà a formar part de l’Institut Municipal de Promoció de la Ciutat. A més d’acollir les temporades de música de la vila, el teatre inclou també una sala d’exposicions, la Carbonera. Les activitats musicals de la vila es completen amb diverses entitats corals, com l’Orfeó Popular Olotí, creat el 1914, i també de dansa. L’Escola Municipal de Música és la principal institució pedagògica dins l’àmbit de la música.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Murlà i Giralt, Josep: La Principal d’Olot: 1898-1998, GISC (Grup d’informadors sardanistes de Catalunya), Santa Coloma de Farners 1998
Col·laboració: 
AMJ

Llegir més...